Dissortadament, després d’una llarga malaltia, la nostra col·lega, sòcia però sobre tot amiga ens ha deixat avui.
La vaig conèixer tot just quan jo començava el meu exercici professional i ella ja era una “veterana” de l’aleshores Magistratura del Treball. De seguida vam congeniar i vam mantenir durant molts anys una relació professional cadascú en el seu respectiu despatx professional que si bé no va ser massa estreta sí fou constant en el temps. Recordo els dinars als que em convidava cada any, sempre al restaurant Andorra, per agrair-me el suport que des del gabinet li podíem haver donat com a consultors de capçalera quan se li plantejaven dubtes en matèries civils, mercantils o processals, que no eren de la seva especialitat en Dret Laboral i de la Seguretat Social.
Una amiga comuna em va informar que la Marta, per raons de salut, s’havia vist obligada a tancar el seu despatx i va ser aleshores, a finals del 2009, quan la vaig convidar a incorporar-se al nostre gabinet del que va acabar sent sòcia.La Marta ha estat una dona professionalment feta a sí mateixa, una excel·lent advocada, amb un fort caràcter i sense pèls a la llengua i que deia les coses pel seu nom encara que a algú no li agradés sentir-ho. Coherent amb el seu pensament d’esquerres i gran aficionada culer, llàstima que no va poder gaudir de la victòria el dissabte del Barça a la Copa del Rei.
Al llarg dels dotze anys en el nostre gabinet, la Marta ha estat una valuosíssima col·laboradora i ens ha deixat a tots la seva empremta inesborrable. La seva fortalesa personal combinada amb l’optimisme i unes immenses ganes de viure li han permès superar les diferents crisis que ha patit durant la malaltia fins que ha arribat el desenllaç final. Encara la setmana passada va tenir ànims per a fer-nos una visita al despatx quan va baixar a l’Hospital Clínic on l’atenien. Sospito que va ser la seva forma d’acomiadar-se de tots nosaltres.
Ara ja no podem fer res més que plorar-la i tenir present el seu exemple de professionalitat i de vida.
Marta, no t’oblidarem mai.
Francesc José María Sánchez.
Barcelona, a 19 d’abril de 2021.
Comentaris recents