LA NOVA OBLIGACIÓ DE LES EMPRESES A DISPOSAR D’UN CANAL DE DENÚNCIES

En data 21 de febrer de 2023 s’ha publicat al BOE la Llei 2/2023 de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, que incorpora al dret intern la Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell de 23 d’octubre de 2019 o “Directiva Whistleblowing o Whistleblower que entrarà en vigor en data 13 de març de 2023

La finalitat d’aquesta llei  és doble: atorgar una protecció adequada davant les represàlies que pugin patir les persones físiques que informen sobre acciones o omissions que puguin constituir vulneració del nostre ordenament jurídic i l’enfortiment de la cultura de la informació per prevenir i detectar amenaces a l’interès públic regulant normes mínimes pels canals d’informació.

A qui s’aplica aquesta llei?

La present llei s’aplicarà als informants que treballen en el sector privat o públic i que hagin obtingut informació sobre infraccions en un context laboral o professional:

  • Empleats públics o treballadors per compte aliè;
  • Autònoms;
  • Accionistes, partícips i persones pertanyents a l’òrgan d’administració, direcció o supervisió d’una empresa, inclosos els membres no executius;
  • Qualsevol persona que treballi per a o sota la supervisió i la direcció de contractistes, subcontractistes i proveïdors.

També s’aplicarà a:

  • Informants que comuniquin o revelin públicament informació sobre infraccions obtinguda en el marc d’una relació laboral o estatutària ja finalitzada, voluntaris, becaris, treballadors en períodes de formació amb independència que percebin o no una remuneració, així com a aquells la relació laboral dels quals encara no hagi començat, en els casos en què la informació sobre infraccions hagi estat obtinguda durant el procés de selecció o de negociació precontractual;
  • Representants legals de les persones treballadores en l’exercici de les seves funcions d’assessorament i suport a l’informant;
  • Persones físiques que, en el marc de l’organització en la qual presti serveis l’informant, assisteixin al mateix en el procés;
  • Persones físiques que estiguin relacionades amb l’informant i que puguin sofrir represàlies, com a companys de treball o familiars de l’informant, i
  • Persones jurídiques, per a les quals treballi o amb les quals mantingui qualsevol altre tipus de relació en un context laboral o en les quals ostenti una participació significativa.

A què  obliga la llei?

Obliga a les empreses i entitats públiques a disposar de canals interns d’informació a empreses al considerar que és preferible que la informació sobre pràctiques irregulars es coneguin per la pròpia organització per tal d’agilitzar la correcció o reparació de les mateixes.

El canal intern haurà de permetre realitzar comunicacions per escrit o verbalment a través de correu postal, mitjà electrònic, via telefònica, sistema de missatgeria de veu o reunió presencial.

Així mateix, s’exigeix la determinació de canals d’informació externs amb l’objectiu d’oferir als ciutadans una comunicació amb una Autoritat Pública especialitzada independent.

Quines garanties atorga la llei als informants?

  • El poder decidir si formula la comunicació de forma anònima o no i, en aquest segon cas, tindrà garantida la reserva de la seva identitat davant de tercer.
  • Formular comunicació verbal o per escrit.
  • Indicar un domicili, correu electrònic o lloc segur on rebre les comunicacions e l’Autoritat Independent de Protecció o renunciar a rebre-les.
  • Comparèixer per pròpia iniciativa o quan sigui requerit, podent fer-ho assistit per advocat, inclús sol·licitar comparèixer per videoconferència o altres mitjans telemàtics segurs.
  • Exercir els dret que li confereix la legislació de protecció de dades.
  • Conèixer l’estat de la tramitació de la seva denuncia i els resultat de la investigació.

Tant els canals interns com externs que rebin les revelacions públiques no tindran les dades que permetin identificar de l’informant, sinó que hauran de disposar de mesures tècniques i organitzatives adequades per preservar la identitat i garantir en tot moment la confidencialitat.

Quines són les entitats obligades a disposar-ne ? 

  • Les entitats del sector privat persones físiques o jurídiques, que tinguin contractat 50 o més persones treballadores.
  • les persones jurídiques del sector privat que entrin en l’àmbit d’aplicació dels actes de la UE en els termes que figuren a l’article 10
  • Els partits polítics, els sindicats, les organitzacions empresarials i les funciones creades per uns i altres, sempre que rebin o gestionin fons públics.
  • Les entitats que integren el sector públic en els termes que es regulen a l’article 13

Quin és el termini ?

Les Administracions, organismes, empreses i altres entitats obligades disposaran d’un termini màxim de 3 mesos a comptar des de  l’entrada en vigor de la Llei, si bé, pels municipis de menys de 10.000 habitants i les entitats jurídiques del sector privat amb 249 treballadors o menys el termini previst s’estendrà fins el 1 de desembre de 2023.

En qualsevol cas, la implantació del sistema intern d’informació  haurà de realitzar-se prèvia consulta amb la representació legal de les persones treballadores

Règim sancionador ? Efectivament, l’exercici de la potestat sancionadora a l’àmbit d’aquesta llei es portarà a terme conforme als principis i amb subjecció a les regles de procediment previstes en la Llei 40/2015, d’ 1 d’octubre i la Llei 39/2015, d’1 d’octubre.

La llei regula les infraccions (lleus, greus i molts greus),  els terminis de prescripció i els criteris de graduació, així com les sancions que poden ser des de 1.001€ fins als 600.001€ i la seva prescripció.

Barcelona, 27 de febrer de 2023.

Davant qualsevol dubte o comentari sobre aquesta circular us remetem a:

FJM Advocats SLP.

Avinguda Diagonal 392, 3r 2a, 08037 – Barcelona

| Tel. +34 93.268.32.11 +34 93.268.39.45 | Fax. +34 93.268.44.58