El passat 9 d’octubre es va celebrar un acte coorganitzat pel Cercle de Salut i pel ICS davant un auditori ple amb més de 150 professionals titulat “D’on ve i cap a on va el ICS. Creació, desenvolupament i perspectives de futur” i on es va fer un resum dels 40 anys de trajectòria de l’empresa pública de Salut més gran de Catalunya.
Va conduir l’acte Yolanda Lejardi, actual directora del Pacte Nacional de Salut i directora de l’ICS fins el febrer d’enguany. Hi participaren diferents directors de l’entitat, cadascun explicant la seva experiència al capdavant de l’ICS. Ho feu, en primer lloc, a través d’un vídeo enregistrat. Xavier Trias, qui defensà la idea de ICS com un gran holding proveïdor de serveis. Fou després Lluís Bohigas Santasusagna qui va repassar els primers anys de l’entitat i la seva creació de la mà del conseller Josep Laporte recordant “una primera reunió en la mateixa sala el novembre de 1981 davant tots els responsables de l’INSALUD”. Bohigues també va enumerar les reformes que va proposar Laporte, que fou el primer conseller de sanitat de la Generalitat recuperada un cop el va configurar l’ICS per llei el juliol de 1983.
Josep Ganduxé Soler va repassar les diferents normatives al llarg del temps, concretament entre 1990 i 2007, on va esmentar la creació del Servei Català de Salut i la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC).per acabar preguntant a l’auditori sobre “¿qui és l’amo de l’ICS i, per tant, qui en té la propietat i, per tant, la Governança?.” Ganduxé també va dir que “17 directors gerents en 40 anys, amb una mitjana de 2,5 anys, no quadra amb el consens polític en sanitat del que tant presumim”.
Alícia Granados va repassar els reptes tecnològics, de Governança i de participació dels professionals que ella va haver d’afrontar en el període de canvi de segle i de mil·lenni “vàrem dormir a l’ICS la nit del 31 de desembre de 1999 per por a una possible crisi de “l’efecte 2000″”. Granados va qualificar el seu pas per la direcció marcat per la transició demogràfica i epidemiològica, les migracionss, el canvi de rol i empoderament de la infermeriaç, un ciutadà cada cop més informat i l’arribada d’internet i la seva implementació.
Francesc José María Sánchez, soci director del fjmadvocats va recordar el desenvolupament de la Llei de l’ICS com un “acte de normalització institucional on deixava de ser un ens gestor de la Seguretat Social i política”. José María va destacar que “volíem que l’ICS es convertís en instrument de referència i model de previsió de serveis de salut”. Una llei que “pretenia ser compatible el dret públic i una gestió moderna descentralitzada i eficient que donés resposta a les necessitats de salut de la ciutadania”.
L’actual director de l’ICS Xavier Pérez va explicar, en l’acte de 40è aniversari de l’ICS, l’actual estat de l’entiitat, remarcant que per a ell “no era rellevant qui n’era l’amo” i va presentar a l’audiència un seguit de reptes futurs i que passen per “dotar d’agilitat i qualitat els serveis dels centres corporatius; fer de l’ICS una estructura proveïdora i facilitadora de serveis excel·lents oferts al territori; millorar el model relacional entre atenció primària i hospitalària per garantir un millor contínuum assistencial; garantir autonomia de gestió i flexibilitat organitzativa; i millorar el clima i entorn de treball dels professionals”.