Qüestió  polèmica en relació a l’aplicació de l’eutanàsia és el dret de les persones amb discapacitat intel·lectual de sol·licitar i accedir a la prestació d’ajuda a morir. La Convenció de l’ONU sobre Drets de les Persones amb Discapacitat, feta a Nova York el 13 de desembre de 2006, signada i ratificada per 82 països, entre ells Espanya,  en vigor a l’estat espanyol des del 3 de maig de 2008, proclama que les persones amb discapacitat tenen capacitat jurídica en igualtat de condicions amb els altres en tots els aspectes de la vida i reconeix el dret de les persones amb discapacitat a viure de manera independent i a ser incloses i a ser incloses en la comunitat, obligant les administracions públiques a proporcionar-los el suport que puguin necessitar.

La llei 8/2021, de 2 de juny, per la que es reforma la legislació civil i processal per al suport de les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica, va adaptar l’ordenament jurídic espanyol a la Convenció. En el seu article 3 la Convenció internacional estableix els principis generals que la inspiren, entre d’ altres: el respecte de la dignitat inherent, l’ autonomia individual, inclosa la llibertat de prendre les pròpies decisions, i la independència de les persones i la no discriminació.

La Llei orgànica de regulació de l’eutanàsia  no exclou  de forma expressa de l’accés a l’eutanàsia les persones amb discapacitat, ans el contrari: “En especial, s’adoptaran les mesures pertinents per proporcionar a les persones amb discapacitat el suport que puguin necessitar en l’exercici dels drets que tenen reconeguts en l’ordenament jurídic.” (art. 4. Dret a demanar la prestació d’ ajut per morir. Apartat 3 segon paràgraf). Es tracta de valorar que la decisió de la persona amb discapacitat, igual que la de qualsevol altra persona, sigui “individual, madura i genuïna, sense intromissions, ingerències o influències indegudes”.

De la mateixa manera que s’ha d’avaluar la competència (capacitat de fet) de les persones que demanen l’eutanàsia quan hi ha signes que pot estar compromesa, quan la persona sol·licitant té una discapacitat intel·lectual aquesta valoració de la competència s’ha de realitzar sí o sí perquè la pròpia discapacitat és un signe que pot estar compromesa la seva competència, però per si mateixa, segons el meu parer,  la discapacitat intel·lectual no obsta per exercir el dret a demanar l’eutanàsia.És irrellevant, d’ entrada, que la persona amb discapacitat estigui incapacitada o li hagi estat modificada la seva capacitat jurídica o tingui establertes mesures de suport a l’ exercici de la seva capacitat jurídica.

L’ exercici del dret fonamental de demanar i accedir a la prestació d’ ajuda per morir és personalíssim i no es pot exercir per representació, o el que és el mateix ni els progenitors amb la pàtria potestat prorrogada o rehabilitada, ni els tutors, ni els curadors, ni els assistents personals amb facultat de representació, poden demanar la prestació d’ ajut per morir en nom de la persona amb discapacitat que tenen al seu càrrec.La capacitat de fet s’ha d’evidenciar per prendre una decisió concreta i la sol·licitud d’ajuda per  morir exigeix un grau de capacitat de fet important. Les quatre habilitats bàsiques que han de ser constatades en qualsevol avaluació de competència per saber si el subjecte està en condicions d’expressar vàlidament la seva voluntat són: a) Saber expressar l’elecció, b) Comprensió de la informació rellevant per a la decisió a prendre, c) Valoració adequada de la malaltia i situació personal complexa i d) Raonament que és la capacitat d’argumentar amb lògica la decisió.

En tot cas , el metge responsable  i el metge consultor que  han d’intervenir  en el procediment per a la realització de l’eutanàsia, han de fer un esforç significatiu  per comunicar-se amb la persona amb discapacitat intel·lectual que ha formulat la sol·licitud, sobre el propòsit de dur a terme l’eutanàsia i constatar a més a més que existeix un patiment real que no té perspectives de millora i que no existeix cap alternativa raonable, que són el fonament mèdic que exigeix la llei per rebre l’ajuda necessària per morir..

Barcelona, 9 de gener de 2024.

Francesc José María Sánchez. Advocat. Vicepresident de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya de la prestació d’ajuda a morir